Aquesta setmana estan passant coses tan precioses a la meva sala…Experiències que traspasen la lógica, sensacions de estar en un altre espai, silenci absolut del cap al davant del magestuos cos, conexió amb el tot, presència i arrelament, alegria i confiança.
A les meves sessions desbloquegem experiències no gestionades, sentiments rebutjats, desfem nusos creats per por a sentir…pero saps que? Sempre és per bé 
❤
I jo em sento honorada per poder facilitar i acompanyar….
Fà una estona pensava en que les mentides més perilloses són les que ens diem a nosaltres mateixos. Al llarg de la meva vida, per diferents motius, m’he mentit unes quantes vegades per tal de no afrontar una situació. També és un tema freqüent a les sessions amb els meus clients. És com si no existis la situació si no la reconeixem. Trist però cert. És una traïció a nosaltres mateixes, oi?
¿Te ha pasado que, cuando piensas en hacer un cambio interno muy profundo, te aparece el miedo a no saber quién eres? A mi si. Parece que nuestra cabeza necesite que hagamos cambios poco a poco para resituar la imagen que tenemos de nosotros mismos y por tanto saber quiénes somos. Quizá sea por el miedo a nuestra sombra o quizá sea por el miedo a brillar mucho o quizá, simplemente, sea por no saber quienes seremos y cómo afectará a nuestra vida y a nuestras relaciones.
Si hablo en mi experiencia personal hoy soy mucho más y mejor que hace 30 años. Mi vida tiene infinitamente más riqueza y perspectiva de lo que podía llegar a imaginar. Así que habrá que seguir ampliando, expandiendo y poniendo luz a nuestra sombra y a nuestros miedos. No concibo otra manera de ser más yo.
Y tú, ¿cómo sientes este tema?
De vegades és molt necessari, i desagradable, dir que NO però el positiu és que l’altre sap a que atenir-se i és coneixedor dels teus desitjos o intencions. SI ho personalitzo, prefereixo mil vegades un NO clar a una resposta o actitud ambigua que acaben generant situacions confuses i desagradables.
«Les nostres pors no eviten la mort; frenen la vida«- l’ofici de viure.
La meva reflexió és, que no és tant la por la que et frena, sinó tu mateixa et frenes quan sents por. Notar la meva por, respirar-la, no permetre’m fer-me petita i tirar endavant són les claus per mi. Al final, el que importa és el que fas o no fas i no tant si senties por o no abans de fer-ho.
I tu, com ho fas per no deixar-te frenar?
anacuesta.net 