Diari Sabadell

El día 12 de Febrero de 2011, por ser la única Profesional del Método Grinberg en Sabadell, tuve la oportunidad de ser entrevistada por Víctor Colomer en la sección Cara a Cara del Diari Sabadell.

Durante la entrevista, traté de explicar a Víctor mi trayectoria profesional, hasta conocer el Método Grinberg, así como de ofrecerle una sesión, para que pudiese probar mi trabajo, igual que lo haría cualquier persona que me visita. El resumen de la sesión fué un análisis de pies, la definición de un objetivo y la sesión corporal en camilla.

¡Deseo que te guste la entrevista!

 

Millora l’estat psíquic i físic a través del cos. Així és com actua el mètode Grinberg: ensenyant a curar-se un mateix.
L’única practicant d’aquest mètode al Vallès, Ana Cuesta Pérez, 41, ha estudiat la tècnica a Barcelona i Berlin i cada dia atén a més persones a la seva consulta sabadellenca. La primera sessió és gratuïta.

Com coneix el mètode Grinberg?
Jo treballava a departaments de màrketing de diverses multinacionals. Però un dia et preguntes per què fas tot allò i què l’importa al món que es vengui més la meva marca o no i veus que res té gaire sentit.
Quan va arribar aquest dia?
El 2005. Alternava la feina amb estudis de massatge. Però quan l’empresa va anar malament, em vaig plantejar fer-ne la meva professió.
Va canviar el màrketing pels massatges?
Sí. Treballar amb persones em motivava molt més i vaig fer dos anys de quiromassatge. Després vaig aprendre massatge thailandès, acupuntura, moxibustió, reflexologia, flors de Bach, reiki, pranic-healing…
No es va deixar res, eh?
Buscava fer alguna cosa amb la persona. No només en l’àmbit energètic, no només curar un dolor, sinó canviar la persona per sempre.
I apareix el Mètode Grinberg.
Al 2008 vaig anar a una xerrada a Barcelona i em va captivar immediatament. Des de llavors he estudiat, soc practicant de nivell 2 i continuo estudiant.
Hi ha un senyor Grinberg?
Avi Grinberg. És d’Israel i va practicar diverses tècniques abans no va crear el seu propi mètode. Ell volia ensenyar a la gent a estar bé.
Com vostè?
Sí, jo vull que el client aprengui que els dolors del seu cos, són el resultat del seu humor, de la seva percepció de la vida, de la seva irritabilitat o el seu estrès.
I després, en sentit contrari, arreglem el cos per arreglar l’ànim. Correcte?
Tenim patrons físics en el cos que anem repetint sense adonar-nos. Quan la persona n’es conscient i canvia la postura física pot eliminar pors, angoixes, ira, cansaments…
Cada part del cos es correspon amb una emoció?
Sí, però diferent en cada persona. Cada persona té una manera de crear un esforç físic que correspon a una manera de viure.
Per exemple?
Per exemple hi ha qui es posa en alerta traient el pit enfora i hi ha qui l’enfonsa. Un s’enfada empenyent amb la panxa i l’altre encongint lumbars.
Com ho detecta?

Primer faig una anàlisi de peus (foto) i veig els esforços que fa la persona, com enfoca diferents situacions, com es mou en el dia a dia.
Tot això ho diuen els peus?
I molt més. Els peus reflexen maldecaps, mala digestió crònica, falta d’atenció, menjar compulsiu, massa soroll al cap…
Molt bé, ja tenim un objectiu. I ara?
Ara iniciem un procés d’aprenentatge personalitzat en cada persona. Tan bon punt ell s’adona que és responsable del seu mal, és a dir, que si li fan mal les espatlles és perquè ell les tensa, ja estem en el camí.
Aprendrà a destensar unes espatlles que tensa sense voler?
Clar. És el que jo li ensenyaré en el procés. I a partir d’aquí estarà de bon humor i tindrà el cap més clar.
Un exemple real de procés?
Tinc molts clients. Uns venen perquè no es poden concentrar, uns altes per no estar sempre de mal humor, uns altres per tenir més confiança en ells mateixos i atrevir-se a posar un negoci propi.
Com li va reforça la confiança?
Vaig veure que tenia debilitat a les cames, mal a l’esquena baixa i mal de regla. L’he ensenyat a respirar i ara allibera l’esforç. Ara en els moments d’incertesa ja no s’espanta encongint el cos.
Vostè ha passat per un procés?
Ja ho crec i he canviat el meu cos. Ara respiro més amb el pit i això m’ha enxamplat espatlles i costelles. He perdut tres talles i ara estic molt més física.
Què vol dir això?
Que visc sense dolor, estic més contenta i trepitjo de peus a terra.
Per què «la por és amiga»?
Perquè ens fa sobreviure. Hem de notar-la, però no li hem de permetre que ens bloquegi.
El món és dels audaços

Anuncios